Que vol dir més clar que l’aigua, Que no es pot negar, que és evident, que no es pot rebatre, que no cal que ho posem en dubte... podríem anar dient, com un conte de mai acabar. I no ho dic jo, és del tot conegut. Allò que diuen els castellans: “Y los más viejos del lugar lo saben”. És del tot sabut. No hi ha més cera que la que crema.
De què parlo? De la paraula exiliat, que el ministre Pablo Iglesias ha expressat sobre Puigdemont. Ha tingut protestes dels socis del seu govern que l’han contradit, entre altres. Què ens diu el diccionari? “Persona que es veu obligada a abandonar el país, generalment per raons polítiques”. És clara la afirmació, oi? És irrefutable. Doncs, hi ha qui encara la posa en dubte.
A més, les famílies dels que foren exiliats de la Guerra Civil l’any 1939, reconeixen als independentistes exiliats com a tals, i els hi donen suport, que més s’haurà de dir?
El prestigiós periodista Vicenç Villatoro, del diari Ara, en l’article “Exiliats” 19/1/2021, ho deia de manera clara: ”Un exiliat és algú que ha hagut de marxar del seu país, perquè si s’hagués quedat hauria rebut represàlies.” Sembla que queda clar que Puigdemont és un exiliat. A més, afegeix que hi ha una tendència, per part dels països, de qualificar els exiliats de delinqüents. Aquí hi hauria molt a dir.
La comparança que fa Iglesias és de lògica, així es veu. Puigdemont és un exiliat com ho eren els republicans de la Guerra Civil, perquè van haver de marxar d’una Espanya franquista que de ben segur els hauria represaliat.
Puigdemont ─i així també es veu─ és un exiliat i ha d’estar fora del país, perquè Espanya el persegueix per idees i/o activitats inequívocament polítiques, és  a dir, que donen lloc a dubte. L’afirmació que fa Iglesias és apropiada, però ens porta a pensar que no n’hi ha prou, que caldria anar més enllà, fer un pas més, com diu el nostre periodista: “arribar fins al final”. Amb una paraula, acabar amb responsabilitat la idea començada, aclarir conceptes i fer realitats.
Analitzant el tema, ens porta a pensar que, si Puigdemont és un exiliat, ens està dient que Espanya combat idees o activitats polítiques. I és clar, si ho diu un membre del govern de l’Estat espanyol, el que es demana a aquest senyor, per la seva obligació democràtica i coherència ─davant d’una constatació tan clara, la de l’exiliat─ és que aconsegueixi que Espanya deixi de perseguir idees o activitats polítiques. Perquè figura que, com molt bé diu Villatoro, en democràcia els governs escollits no tan sols opinen, sinó que també manen.
           Jaume Campàs i Fornols  
                   Escriptor i historiador