El “cordó sanitari” és una barrera implantada per a aturar la propagació d’una epidèmia. El vertader cordó sanitari en la història el trobem el 1821 (s. XIX), quan el brot de febre groga importat des de Cuba en fou la causa. Un vaixell provinent de les zones càlides, que atracà al port de Barcelona, en seria el portador. I amb la picada d’un mosquit, n’hi havia prou per a contraure-la.
A la seva propagació, s’hi afegirien altres factors com la manca d’higiene, la falta d’aigua potable, una bona alimentació i la calor de l’estiu. Moriren unes vint mil persones ─aproximadament─, d’una població de cent vint mil habitants, entre els mesos d’agost i desembre. Amb la vinguda del fred i unes bones mesures de sanejament la malaltia desaparegué.
Tant Tarragona ciutat com Tortosa, o bé les Illes Balears, també en foren afectades. França estengué al llarg de la frontera uns quinze mil soldats, amb la intenció d’establir un cordó de seguretat, per tal d’evitar el trànsit de refugiats. Als vaixells catalans, els tancà l’entrada als ports francesos, i posar en quarantena els espanyols.
Avui per al corona-virus no hi ha cordó sanitari que pugui, a desgrat nostre ─ara per ara─, aturar la seva propagació; no obstant esperem que s’acabi. Però els mitjans de comunicació d’aquests dies parlaven també d’un virus reial, quan s’ha expandit la notícia que la judicatura suïssa parlava de possibles suborns i moviments de desenes de milions d’euros que podrien implicar el rei emèrit Joan Carles I.
Durant la transició democràtica (1975-1982), el monarca i la monarquia ─successors de Franco─, han estat protegits, blindats per un cordó sanitari de silenci i impunitat dins el marc espanyol. Però no, fora de la frontera de l’Estat  ─ com s’ha pogut comprovar─, ja que no han valgut els cordons sanitaris de silenci davant la judicatura europea.
El tema que es planteja és de caràcter escandalós, ja que pot derivar que un màxim exponent de la casa reial espanyola pugui estar involucrat en un afer de milions d’euros. El mal exemple que se’n desprendrà ultrapassa la seva exempció, perquè de cara als seus súbdits, com a primer ciutadà, ha de donar mostres d’exemplaritat i pulcritud en benefici del bé, l’ètica i la moral; cosa que deixa molt a desitjar.
Per altra banda, aquest afer, com deia un prestigiós articulista d’un mitjà comunicació important, porta a pensar que el sistema espanyol haurà de triar entre protegir el monarca i protegir la monarquia, perquè en aquesta qüestió, el manteniment d’un cordó sanitari de la immunitat i el silenci, per a salvar el monarca, tal com es presenta, es pot arribar a carregar la monarquia.