Llegia un article que parlava de l’humor en temps de crisi. I deia que una de les característiques de l’ésser humà era tenir bon humor. I prosseguia —entre altres idees—, que l’animal humà, fruit de la seva intel·ligència i de les seves connexions neuronals, era capaç de riure en descobrir diferents relacions entre idees i conceptes.
És bo saber de l’humor dels humans en temps de vaques magres, on tot sembla que s’estavelli, perquè hi ha més en contra que a favor, per falta de bondat, solidaritat i respecte... I ja no parlem de la política, l’economia, el treball, les pensions, els lloguers, la sanitat, l’educació... perquè sembla que hi ha més per a plorar que per a riure. Per sort, si hi solem recórrer en un moment de relaxació, poder trobar un bri d’humor com a punt d’un inici de fugida, sol anar bé.
Se’ns diu que la màxima expressió de l’humor és aquella que neix com a fruit de la reflexió, és a dir, la que reflecteix la visió humorística i ridícula de la mateixa persona. Ser capaços de riure’s d’un mateix esdevé una bona teràpia per a sobreviure i per a créixer. Els nostres tics, de vegades irritables i presumptuosos que s’hi barregen, se solen solucionar amb eficàcia, gràcies a l’humor que hi posem; aquest ens fa adonar de la nostra feble realitat humana i ens fa tocar més de peus a terra. Això fa créixer, ens fa més humans, més persones.
Aquest tema plantejat em porta a recordar humoristes com el Tricicle: un humor gestual universal que es riu de l’home, però amb gràcia i que no ofèn. De l’humor dels esquetxos sobre la nostra situació política, de “Polònia” a TV3, podríem dir que és més directa i s’ajusta a una realitat més punyent, més calcada a les dificultats de la política, tant catalana com espanyola, que estem vivint i patint. Aquí queden lluïdes les misèries humanes...
La situació tensa i enrarida viscuda avui a Catalunya ens pot ajudar a encarar les coses, no frívolament o banalment, sinó en profunditat, fent una interpretació de la realitat en clau d’humor; pot ajudar a enfocar els temes de manera més distesa, malgrat les adversitats.
Hem de ser capaços d’expressar el bon humor i de riure’ns de la situació en què vivim, de la mateixa societat o institucions a les quals pertanyem, per tal de superar la frontera que ens pot ajudar a poder conviure alhora en pau i buscar solucions per tal d’anar avançant cap a una evolució més humana de la nostra vida.