Et proposo un exercici. És senzill, ràpid i fàcil. Et proposo que pensis el nom de tres esportistes. I ara, el de tres persones de l’àmbit artístic (música, literatura, cinema...). Les tens? Doncs ara el mateix amb tres persones que es dediquin a la gastronomia. I tres de l’àmbit científic. I encara tres més: el títol de tres llibres i el de les tres últimes pel·lícules que has vist: qui els signa? Ja que hi som, també et vull proposar que pensis el nom de tres mestres de la primera etapa escolar. I el nom d’un personatge que tingui superpoders.
Segur que entre tots els noms hi ha una dona. Una o més d’una. Perquè ara, quan et parlen d’esportistes ja pots pensar en Laia Sanz, Mireia Belmonte i en jugadores d’hoquei, futbol i bàsquet. Perquè els grans cuiners sempre diuen que de qui van aprendre a cuinar és de les àvies o les mares, de totes elles probablement. I perquè tothom coneix alguna dona que es dediqui a la literatura, a fer guions o que té el somni de dirigir una pel·lícula abans d’acabar el decenni. Perquè hi ha moltíssimes mestres que han ensenyat a generacions i generacions i moltes d’elles han donat ales a la imaginació i els somnis perquè tots els alumnes i totes les alumnes puguin arribar a on vulguin, tant se val si volen ser futbolistes com cantants, directores d’orquestra o enginyeres, guionistes o poetes, astronautes o escriptores. Perquè alguna cosa està canviant. Perquè entre nosaltres no som rivals de ningú, nosaltres només som mares, filles, netes, companyes de feina o de vida, amigues, germanes i treballadores. Perquè això no és una competició, això és una cursa en la qual només hi pot haver una victòria, i és per a la societat que ens acull, perquè si tots i totes hi vivim, una bona manera és fer-ho a través de la igualtat. Ni més, ni menys, simplement igual. Perquè no volem trepitjar a ningú, simplement volem canviar els talons per vambes quan ens vingui de gust, i que quan una dona digui que es dedica a la política o que estudia enginyeria, que vol jugar a la lliga o que és emprenedora, ho pugui dir com si fos la cosa més normal del món, de la mateixa manera que si un home diu que vol ser mestre, infermer, o cosidor no s’hagi de sentir a dir que aquesta és una feina de dones. I ara un desig per a les dissenyadores, caixeres, sabateres, metgesses i capitanes de vaixell, per a les actrius i les esquiadores, per a tots i totes: tinguem un motiu de festa el proper 8 de març i que el puguem celebrar amb tothom. Només així s’haurà aconseguit el que es busca, només així es podrà dir que l’amistat entre homes i dones era possible i no tan sols una utopia.

Anna Oliveras @AnnaOliverasP