El carnaval de la vida

Qui podia pensar fa 40 anys que el carnaval del poble arrelaria amb força i seria un referent a la comarca.
La càrrega negativa de la política que hi havia i la repressió viscuda al llarg de tants anys de dictadura feia que es veiés com una activitat negativa participar en aquesta festa. La dinàmica d’aquells anys feia difícil pensar que tiraria endavant contra l’església i contra la política. Però, aquells joves del grup Yerbabuena van ser atrevits i valents per trencar l’statu quo, van ser criticats i vilipendiats però van tirar endavant diverses edicions fins que en deixar-ho va néixer un carnaval domat a la mesura de la pau i fora de provocacions. Amb els refundadors el carnaval era passió i rauxa amb les noves persones que ho portaven naixia el seny i s’acabava una època on el carnaval era salvatge per passar a ser una festa de carrer més o menys ben muntada.
Cert que la descafeinització va portar a fer veure que el carnaval no tenia per què ser provocatiu i podia ser una festa per tothom amb alguns tics de protesta però on imperés el ball i la música. S’havia acabat l’esperit dels inicis, de la recerca de la provocació i la reencarnació de la revolució.
Els darrers anys poques comparses i carrosses han buscat la crítica social, actualment els més reivindicatius són els Baliga-Balaga que sempre participen sense concursar.
Per la capacitat del poble, set mil habitants i escaig, veure més de mil persones participants directament fa goig, cert que hi ha gent de fora del poble però en venir aquí es fan seu el nostre carnaval. Una de les queixes que hi ha és la llarga durada de la rua i la inevitable corrua de pijames en forma d’animal que desborden qualsevol previsió. Aquest any la més perjudicada és la comparsa del Purgatori que queden col·lapsats davant l’allau de joves a la recerca de la seva iniciació al món dels adults en forma d’alcohol i altres històries.
Però en general les persones del poble es llencen a fer les seves carrosses i disfresses amb molta destresa i professionalitat. Pot agradar més o menys però cal reconèixer que darrere cada comparsa, carrossa o disfressa individual hi ha moltes hores de treball i ganes de fer-ho bé.
El Cau de Bruixes que va néixer com a complement del Carnaval, ha passat a ser una festa per sí mateixa, segueix sent multitudinària amb una afluència de públic molt gran i, amb més o menys grau agrada el que es fa. Hi ha un sector però, que creuen que cal una remodelació de la festa per tal que el poble se la torni a fer seva.
La idea de tenir una bruixa de l’any ha arrelat al municipi i les dones que són elegides els hi agrada la distinció. Ja en portem 20. Un cop perduda la part negativa del nom bruixa, metzinera, etc. aquesta distinció ha passat a ser positiva, si bé no tothom ho veu així. Poca gent pensa amb els conjurs malèfics i les males pràctiques que els queien al damunt en èpoques obscures on de vegades una acusació de bruixa podia dur a la foguera. El poder de les dones que curaven, que preveien coses, que coneixien remeis, no se suportava en un món de mascles poderosos i excloents on el paper de la dona estava pensat per ser secundari.
Com hem dit altres vegades a més del carnaval de ficció al planeta hi ha un carnaval més complicat on es porta gent a la presó per les seves idees, es maltracta les dones, es passa gana, hi ha guerres innecessàries, mor gent al Mediterrani davant els nostres ulls, hi ha agressions a menors per part de pederastes... i això en ple segle XXI quan semblava que el món era una bassa d’oli. A la vista de tot realment el nostre carnaval dóna alegria.